D.M. Kamari

Moscow State University, Moscow, 125009 Russia

E-mail: kamari_daniel@mail.ru

Received November 11, 2017

Full text PDF

Abstract

The paper is devoted to the problem of the reliability of Pseudo-Scymnus data that Rhode ('Ροδη, today's Rosas in Spain) was founded by Rhodians more than three centuries before the arrival of Phocaeans. The data of archaeological excavations did not allow us to date the appearance of Rhodians until the 5th century BC. Moreover, the information of ancient authors is contradictory and divergent. Herodotus, who lived in the 5th century BC, wrote nothing about Rhodians in Spain. He claimed that the first were Phocaeans. Greeks often distorted the original place names. For example, there were a lot of rumors in ancient times that Zacynthians founded Saguntum. The discovery of lead sheets in Pech-Maho and Ampurias revealed that the city had an Iberian name, Seganthe.

According to the data from the ancient Greek sources, Celtic-Iberian population and Ligurians lived in the area where Rhode was founded. Therefore, probably in the early 20th century, P. Pedrizet suggested that the place name Rhode has the Ligurian origin, but other linguists did not support his ideas.

The author, on the basis of ancient sources and archaeological evidences, believes that Phocaeans changed the local Celtic name into the Greek one.

Keywords: Iberian Peninsula, Rhode, Rhodians, Phocaeans, Celts, Iberians, colonization

References

  1. Maluquer de Motes J. Rhode, Rosas, la ciudad más antigua de Cataluña (un capítulo inedito de la historia Catalana). Revista de Girona, 1965, núm. 31, pp. 17–22. (In Spanish)
  2. Riuró F., Cufi F. Prospecciones arqueologicas en Rosas (Gerona). Anales del instituto de Estudios Gerundenses, 1962, vol. 15, pp. 203–228. (In Spanish)
  3. Plá J. El emplazamiento de Rhode restablecido: Rosas, la ciudad más antigua de Occidente y la primera ciudad de Cataluña. Revista de Girona, 1965, núm. 31, pp. 7–10. (In Spanish)
  4. Bosch-Gimpera P. El poblamiento y la formación de los pueblos de España. México, Univ. Nac. Autón. de México, 1995. 427 p. (In Spanish)
  5. Vives A. La moneda hispánica. T. 1. Madrid, Editorial Reus, 1926. – T. 1. – 148 p. (In Spanish)
  6. Maluquer de Motes J. Monedas de cobre de Rhode (Rosas, Gerona). Pyrenae, 1966, vol. 2, pp. 65–75. (In Spanish)
  7. Martín A., Puig Griessenberger A.M. Rhode i l'organització del territori de l'Alt Empordà. In: Territori polític i territori rural durant l'edat del Ferro a la Mediterrània occidental: Actes de la taula rodona celebrada. Ullastret, Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2001, pp. 53–68.
  8. Campo M. Nuevos datos sobre la moneda en la colonia de Rhode. XIII Congreso internacional de Numismática, Madrid, Ministerio de Cultura, 2005, vol. 1, pp. 323–330. (In Spanish)
  9. Maluquer de Motes J. Nuevos datos para el estudio del comercio prerromano en el Mediterráneo occidental. Pyrenae, 1966, vol. 2, pp. 185–190. (In Spanish)
  10. Dominguez Monedero A. La aportación de Joan Maluquer de Motes al conocimiento de la presencia griega en la Península Ibérica. Revista d'Arqueologia de Ponent, 2013, núm. 23, pp. 393–405. (In Spanish)
  11. Padró I Parcerisa J. Egyptian-Type Documents: From the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before de Roman Conquest. Vol. 2. Leiden, Brill, 1983. 146 p.
  12. Pérez Ballester J. Asociaciones de laginos, boles helenísticos de relieves y ánforas rodias en contextos mediterráneos (siglo II y I a.C.). Huelva Arqueológica, 1991, núm. 13, fasc. 2, pp. 345–366. (In Spanish)
  13. Villaronga Garrigues L. Presencia rodia en Rosas (Gerona) a finales del siglo III A. de J. C. Ampurias, 1973, núm. 35, pp. 247–248. (In Spanish)
  14. Rosa-Araceli S. Enigmas en torno a Saguntum y Rhoda. Faventia, 1994, núm. 16, fasc. 2, pp. 51–64. (In Spanish)
  15. Matasović R. Etymological Dictionary of Proto-Celtic. Leiden; Boston, Brill, 2009. 544 p.
  16. Perdrizet P. Une recherche à faire à Rosas. Bulletin Hispanique, 1902, t. 4, núm. 2, pp. 92–94. (In Spanish)
  17. Garcia y Bellido A. La colonización phokaia en España desde los orígenes hasta la batalla de Alalia (siglo VII – 535). Ampurias, 1940, núm. 2, pp. 55–83. (In Spanish)
  18. Schulten A. Die Griechen in Spanien. Rheinisches Museum für Philologie N. F., 1936, Bd. LXXXV, S. 289–346. (In German)
  19. Sanmarti E., Santiago R.A. Une lettre grecque sur plomb trouvée a Emporion. Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, 1987, Bd. 68, S. 19–127. (In French)
  20. Mangas J., Plácido D. La Península Ibérica en los autores griegos: de Homero a Platón. Madrid, Editorial Complutense, 1998. 405 p. (In Spanish)
  21. Guerrero Ayuso V.M., Calvo Trias M., Gornes Hachero S. Historia de las Islas Baleares. T. 2: Mallorca y Menorca en la Edad del Hierro. La Cultura Talayótica y Postalayótica. Palma de Mallorca, Rey Sol SA, 2006. 256 p. (In Spanish)
  22. Rafel i Fontanals N. Colgantes de bronce paleoibéricos en el N. E. de la Península Ibérica. Algunas reflexiones sobre las relaciones mediterráneas. Pyrenae, 1997, vol. 28, pp. 99–117. (In Spanish)
  23. López Cachero F.J. La necrópolis de Can Piteu-Can Roqueta (Sabadell) en el contexto del Bronce Final y Primera Edad del Hierro en el Vallés: Estudio de los materiales cerámicos. Tesis Doctoral. Barcelona, 2005. 585 p. (In Spanish)


For citation: Kamari D.M. Was Rhode a Rhodian colony on the Iberian Peninsula? Uchenye Zapiski Kazanskogo Universiteta. Seriya Gumanitarnye Nauki, 2018, vol. 160, no. 3, pp. 701–709. (In Russian)


The content is available under the license Creative Commons Attribution 4.0 License.